Noticias frescas

Archivo de etiquetas: notícies ecològiques

De la Intel·ligència Emocional a la Ecològica

5 de febrero de 2010

Editat al 2009 per l’editorial Kairós a Espanya, ha arribat el bestseller de Daniel Goleman Inteligencia Ecológica.

Inteligencia ecológicaTractant-se d’un dels nostres llibres de capçalera preferits, el nostre bloc estaria incomplet sense una entrada dedicada exclusivament a ell.

A Goleman el coneixereu, sense dubte, perquè va ser el psicòleg que va popularitzar el terme “Intel·ligència emocional” al 1995. Des d’aleshores, els processos de selecció de personal són més amens (i fins i tot més surrealistes). Ja no només es busca a un treballador qualificat, sinó que el factor empàtic adquireix la màxima rellevància. Goleman ens ve a dir, traduït al llenguatge del carrer y de manera similar a aquell anunci de neumàtics, que “la intel·ligència sense control no serveix de res”.

Intel·ligència Ecològica, tot i que, al nostre entendre, no és just amb la indústria del cotó orgànic o almenys pel que fa referència a nosaltres i les nostres tintes (veure les dues cares de la moneda AQUÍ i AQUÍ), segueix sent el nostre principal manual de referència perquè el més important és aprendre a pensar. L’ideal és assolir l’estatus de ciutadà/ana (i per tant consumidors/consumidores) que canviï el món amb accions individuals.

Goleman explica en el primer capítol com va descobrir que un inofensiu automòbil de joguina destinat al seu nét podia ser tòxic pel seu elevat contingut en plom. Davant el dubte, mai va entregar aquell regal i va decidir estudiar els entramats de la societat i la indústria. Va indagar en la part fosca, mesclant sostenibilitat i ètica, arribant a una conclusió que pren del sud-africà Ian McCollum: “Hem de deixar de parlar de la curació de la Terra. No és la Terra, sinó nosaltres els que necessitem ser curats”.


La cura, segons Goleman, es basa en el que denomina transparència radical. Es pregunta de quina manera afectaria a la societat que tots nosaltres, inclosos els nens a l’escola, tinguéssim accés a tota la informació del procés de fabricació i distribució dels productes. Probablement molts mites caurien. Deixaríem de comprar productes “ecològics” –com alguns automòbils baixos en emissions- perquè reserven la seva càrrega de CO2 i els impactes mediambientals per al procés de fabricació.

Sense estendre’ns massa, perquè l’interessant és llegir un magnífic llibre que indueix al pensament propi més que a l’adoctrinament, extraiem aquesta frase sobre la compra d’un producte: “S’ha preguntat com poden fabricar tan barat? (…) Quins líquids hauran vessat al riu, quins gasos hauran alliberat a l’aire i quins materials hauran llançat a l’abocador?”.

Un llibre per enriquir el cervell imprescindible per a cooliflowerencs.

Leer más

CAMÍ A COPENHAGUEN (I): L’HAM

12 de noviembre de 2009

Com un peix que ha mossegat l’ham. Les brànquies s’expandeixen per trobar aigua i el pescador examina la seva peça. Amb les escates lluents tacades de sorra, és retornat a l’aigua. La seva curta memòria l’arrossegarà en poc temps, de nou, a sentir el fibló de l’acer i asfixiar-se a la riba.

Copenhague CO2

Els hams per humans són altres: paraules, paraules, paraules… Paraules per oblidar, per endormiscar la nostra memòria de peix. Prometre és gratis, així es guanyen hores, cors, eleccions o un premi Nobel. Potser sigui la nostra educació, o potser un mal endèmic associat al segle XXI, on els problemes s’ignoren a cop de zàping i ens ofeguem en mars de retòrica.

Manifestacions, pancartes… societats que no volen viure de fantasmes dialèctics. “Mentre vosaltres decidiu, la nostra gent mor” van dir a Barcelona els representants africans, i es van plantar, i van utilitzar l’únic dret que els van deixar exercir, el de l’enuig. El cansament ha esdevingut revolta perquè a l’Àfrica, el continent traçat per nens amb esquadra i cartabó, ja han mossegat moltes vegades l’ham. Acostumen a caure sobre la sorra de la riba una i altra vegada i diuen no voler assistir a un altre sepeli climàtic sense signar una acta de defunció apropiada. No obliden que, si es confirma el fracàs, el deu per cent del món decidirà qui i com ha de morir.

I mentrestant, aquí es fa servir l’esquer més poderós i hipòcrita, l’econòmic: Espanya compra 25 milions d’euros en drets d’emissió a Polònia. ¿Diners? Ego te absolvo.

Leer más

Respirar és dolent per a la salut *

11 de noviembre de 2009

Naixem. Alliberats del cordó umbilical, inhalem la primera dosi d’oxigen de la nostra vida. Nouvinguts i ja formem part de la cadena del CO2.

Quan veiem la televisió, afilats un llapis, riure o fem l’amor, seguim emetent diòxid de carboni, més de 1000 grams al dia, l’equivalent a un passeig al súper en cotxe. Afectem el planeta quan respirem. Sense fer cap gest anti-ecològic, limitant-nos simplement a viure, emetem 4 vegades més CO2 a dia d’avui que fa cent anys. Però no siguem radicals, el nostre planeta ja ho havia previst tot, fins i tot la possibilitat que, un cop difunts, el nostre cos es va descompondre alliberant metà. Per la meva part, vaig a intentar no morir-me, més que res per no contribuir al forat a la capa d’ozó … Però no siguem alarmistes, deixar de respirar està desaconsellat per 9 de cada deu metges (el desè metge està perseguit per la justícia).

L’autèntic problema, estimat lector, són tots aquests gasos i el dèficit de vegetació no previstos en l’ordre del dia de Gaia, alterant l’equilibri de l’ecosistema. És aquí quan sorgeix la meravellosa dualitat de l’ésser humà. Som tan capaços d’aniquilar l’innocent ocell dodo com de jugar-nos la vida per salvar una balena. Cometem errors cada dia, però tenim la possibilitat de solucionar-los amb tenacitat i intel·ligència.

Som, en gran mesura, els responsables del canvi climàtic, però si volem, clavant els colzes i aprenent aquesta dura lliçó, arribarem a aprovar la revàlida vital, la qual deixarà un planeta digne als nostres fills.

Cooliflower ja contribueix reforestant boscos, compensant CO2. Nosaltres som una moda “paisatgera”, i vosaltres?

* Nota per picallosos i advocats: Evidentment, respirar no és dolent per a la salut.

Leer más

El cotó orgànic consumeix molta aigua?

10 de noviembre de 2009

És veritat que el cotó orgànic consumeix molta més aigua? Quins avantatges i inconvenients presenta? Aquí estem nosaltres per explicar el bo i el menys bo del cotó. Comencem la setmana amb polèmica!.

cotó orgànicEl primer que hauries de saber és que el cotó tradicional no és cotó tradicional. La progressiva industrialització i forta demanda de teixits (gairebé la meitat dels teixits mundials es fabriquen amb cotó) va fomentar la creació de varietats modificades genèticament per obtenir un producte resistent i de cultiu més ràpid afegint la seva bona dosi de fertilitzants, herbicides i pesticides tòxics. Com a exemple, el cotó anomenat convencional utilitza gairebé el 25% dels insecticides agrícoles de tot el món. Així que el cotó orgànic (o ecològic) és el retorn als orígens. La suma de diversos elements tradicionals, com la utilització d’insectes per controlar les plagues, fan innecessària la química. Cap treballador ni consumidor final pateix efectes secundaris nocius. Això sí, cal admetre-ho, el producte final és més car.

Parlem ara sobre l’enginyeria genètica, la que abans aspirava a ser la panacea del segle XXI. Ens van prometre tots els avantatges de la mare natura i cap dels seus inconvenients. La realitat és que, almenys pel que agricultura es refereix, ha acabat sent un fiasco. ¡Milions d’anys d’evolució no es poden prendre a la lleugera, doctor Frankenstein!. Gran varietat d’espècies, inclosa el cotó, van ser creades per ser fortaleses davant les inclemències mediambientals o biològiques. En fer-les resistents a certes plagues, a més d’afavorir l’aparició d’al·lèrgies en éssers humans, van contribuir a l’aparició d’altres plagues i problemes no previstos. La solució: Recórrer a la química. Amb mare Gaia no s’hi juga!.

Arriba el gran dubte. El punt més calent. És veritat que el cotó orgànic consumeix molta més aigua? I la resposta, real, és que sí … però en realitat no. Expliquem: Per crear un camp orgànic certificat és necessari utilitzar, en principi, més aigua, quantitat que disminueix progressivament i s’estabilitza quan la terra recupera el seu equilibri natural. D’altra banda, la química abocada sobre els cultius de cotó no orgànic contamina l’aigua potable i danya tant l’ecosistema com l’ésser humà, de fet, algunes greus malalties com “La síndrome del nen blau“, estan associades a l’excés de nitrats. Contaminar aigua NO és estalviar aigua.

I una indubtable avantatge per als que tenim la sort de poder vestir cotó orgànic: A més d’evitar al·lèrgies, ser sostenible i just, és molt més suau, còmode i resistent. . . Sí!, Ens agrada Cooliflower i el nostre cotó orgànic certificat!.

Salutacions!

Leer más

Anuncis vs procrastinació

10 de noviembre de 2009

El web Twilight Earth proposa els 10 millors anuncis contra el canvi climàtic. Des de la denúncia directa contra la companyia petroliera Shell a la divertida ironia de la “SurvivaBall“, una mena de pilota gegant que serveix de protecció contra qualsevol desastre. També estan presents personalitats irreconciliables unides contra el canvi climàtic. Estrany, estrany, veure l’ultraconservador cristià Pat Robertson assegut al mateix sofà que l’activista afroamericà Al Sharpton. ¿Imagineu Aznar i Carod-Rovira fent un anunci junts? Doncs això encara és més esgarrifosa. M’hauria encantat veure el making off sobre piscina de fang.

Sensacional el vídeo “It wont affect me”, perquè representa la postura majoritària davant els problemes de difícil solució: Deixar que passi el temps i ja veurem el que passa, el que diuen ara els moderns Procrastinar, aquest terme importat de l’anglès que serveix per dir “postergar el ineludible” i que no sé com dimonis es conjuga en català sense que sembli que t’has passat amb el whisky. Em quedo amb la frase Made in Toledo que diu la mare “Ai fill, que ho deixes to pal final”. Coses de la vida, abans erem  vagues i ara som Procrastinadors, una cosa així com una perversa raça intergalàctica.

Sota aquestes línies, dos grans anuncis de la WWF canadenca. Podem unir ambdós missatges i ens queda una frase més que compacta: Ignorar el canvi climàtic no farà que desaparegui, el món ha canviat, tu també pots. Fem que cada un dels dies valgui la pena. No sigueu Procrastinats:   😉

WWF Canada “Save Our Climate” Tv Commercial

WWF Canada “Society” Tv Commercial

Leer más

Compartir este artículo :

Anuncis vs procrastinació