Noticias frescas

Archivo de etiquetas: diòxid de carboni

Un brindis pel destapament

11 de enero de 2010

La meitat de les alzines sureres de tot el món es troben a la península ibèrica.

Quercus_suber_JPG1

Hauríem de donar les gràcies a aquests arbres tan robusts. Multitud d’espècies animals i vegetals estan associades a ells, generant ecosistemes estables i rics. Les sureres són fènix de la naturalesa, amics que mai et fallen i perdonen les nostres faltes sempre fermes contra foc, vent i incompetència. La seva escorça gruixuda les salva d’incendis i és cedida de manera altruista per a ús industrial. Aquest majestuós gegant està profundament arrelat a la nostra història. Espanya i Portugal sumen la meitat dels boscos de surera de tot el món i més del 80% de la producció de suro mundial.

La tala indiscriminada, els incendis i la especulació immobiliària minven els nostres boscos. Però quan les polítiques mediambientals no salvaguarden l’entorn ho pot fer la indústria, la mateixa que en ocasions és responsable de la desforestació.

El suro s’està substituint per materials no sostenibles. Cada dia és més freqüent trobar ampolles de vi amb taps de plàstic. Quan fallen els mitjans cal convèncer als empresaris i a les institucions que la superfície forestal, a part d’ornamental, és rentable. El nostre missatge és clar i directe: la natura, tret de poquíssimes excepcions, no sol ser millorable. El suro ha de continuar sent el nostre gran aliat, ja sigui en forma de tap o com a aïllant natural.

Fans de Cooliflower, brindem amb coneixement. Utilitzem el suro i salvem els boscos.

Leer más

CAMÍ A COPENHAGE (III): L’ESPERANÇA

18 de diciembre de 2009

Ja hem arribat a Hopenhage, almenys virtualment. Den lille havfrue, la sireneta, ens rep i confessa els seus dubtes entre adoptar forma humana o tornar amb nereides i tritons. Si torna amb la seva família l’esperen vessaments i pesca incontrolats. Si decideix romandre a la vora del mar, contractarà una bona assegurança que cobreix els efectes del forat de la capa d’ozó – i danys per explosius, ja la van dinamitar fa temps -. Mals temps per a la sirena.

HopenhagueI no gaire millor per al ciutadà. La cimera contra el canvi climàtic ha estat manipulada hàbilment pels països més contaminants productius, preparant el terreny per escopir mesures insuficients. La doctrina neoliberal, la que diu que tots som lliures per enriquir-nos – i per morir de gana o viure en una caixa de cartró – coneix el seu mercat. Amb l’habilitat dels venedors asiàtics, la negociació prèvia ha estat un hàbil regateig. Tant, que qualsevol cosa firmada fins i tot ens semblarà bona. Obama somriu com un pres saberut a les dutxes a punt de dir “ooops!”, llançant dissimuladament la pastilla de sabó. “Yes, we can!” Clar, tu ja podràs…

Però hi ha motius per a l’optimisme. Internet, la diabòlica xarxa, ha aconseguit immobilitzacions sense precedents. Milions de firmes, mils d’esdeveniments, protestes… Ironies de la vida, el que en part va ser un experiment militar és l’element que ens dóna llibertat. A través de la xarxa i de manera paral·lela a la cimera, més de deu mil activistes d’ONG es reuniran a Copenhage.

Creuem els dits. Tots ens acollim al lema de Greenpeace “Our climate, our future, your decision” (el nostre clima, el nostre futur, la teva decisió), però hauríem d’afegir alguna cosa més: els nostres vots. Polítics sibil·lins i milionaris, més val que cobriu les vostres expectatives, sense nosaltres no sou ningú. Amb valor, alimentem l’esperança.

Leer más

Compartir este artículo :

CAMÍ A COPENHAGE (III): L’ESPERANÇA