CAMÍ A COPENHAGUEN (I): L’HAM

12 de noviembre de 2009

Com un peix que ha mossegat l’ham. Les brànquies s’expandeixen per trobar aigua i el pescador examina la seva peça. Amb les escates lluents tacades de sorra, és retornat a l’aigua. La seva curta memòria l’arrossegarà en poc temps, de nou, a sentir el fibló de l’acer i asfixiar-se a la riba.

Copenhague CO2

Els hams per humans són altres: paraules, paraules, paraules… Paraules per oblidar, per endormiscar la nostra memòria de peix. Prometre és gratis, així es guanyen hores, cors, eleccions o un premi Nobel. Potser sigui la nostra educació, o potser un mal endèmic associat al segle XXI, on els problemes s’ignoren a cop de zàping i ens ofeguem en mars de retòrica.

Manifestacions, pancartes… societats que no volen viure de fantasmes dialèctics. “Mentre vosaltres decidiu, la nostra gent mor” van dir a Barcelona els representants africans, i es van plantar, i van utilitzar l’únic dret que els van deixar exercir, el de l’enuig. El cansament ha esdevingut revolta perquè a l’Àfrica, el continent traçat per nens amb esquadra i cartabó, ja han mossegat moltes vegades l’ham. Acostumen a caure sobre la sorra de la riba una i altra vegada i diuen no voler assistir a un altre sepeli climàtic sense signar una acta de defunció apropiada. No obliden que, si es confirma el fracàs, el deu per cent del món decidirà qui i com ha de morir.

I mentrestant, aquí es fa servir l’esquer més poderós i hipòcrita, l’econòmic: Espanya compra 25 milions d’euros en drets d’emissió a Polònia. ¿Diners? Ego te absolvo.

Leer más