A menys de dues setmanes per la cimera de Copenhage la corrent negacionista es diverteix. Uns suposats correus “comprometedors” apareguts estratègicament neguen en part l’existència del canvi climàtic.
En termes ecològics, què és ser negacionista? Intentarem desentranyar la complexa psique d’aquesta espècie urbana: els negacionistes deformen la realitat a gust del consumidor, troben fonts fidedignes en mitjans dispars i no sempre fàcilment desxifrables. A més d’adorar les pàgines salmó dels diaris, veuen el futur en la cara impresa de George Washington i es regeixen per la moral fluctuant dels valors de la Nasdaq. També confien en hackers anònims “evidenciant” que el canvi climàtic no és tan important. Aquesta espècie d’escèptic a conveniència afirma que el desgel dels pols, després de quinze milions d’anys, es tan fortuït com productiu.
El negacionista és un prestidigitador de la realitat, un mag de l’espai i el temps que riu dels fets palpables. Els negacionistes no s’amaguen; escriuen diaris, viuen al teu costat, es prenen un cafè amb sacarina als matins i fins i tot es consideren bones persones vivint en el seu propi i inamovible univers paral·lel. Són els millors aliats de països que escullen la ceguesa per fer créixer l’economia, encara que obvien un detall: sense humanitat no hi ha economia.
Vivint en un món on 2+5=5 perd importància el fet que els gasos amb efecte hivernacle hagin assolit el seu major grau de concentració en 250 anys.
La reina de les neus, Hans Christian Andersen
