Editat al 2009 per l’editorial Kairós a Espanya, ha arribat el bestseller de Daniel Goleman Inteligencia Ecológica.
Tractant-se d’un dels nostres llibres de capçalera preferits, el nostre bloc estaria incomplet sense una entrada dedicada exclusivament a ell.
A Goleman el coneixereu, sense dubte, perquè va ser el psicòleg que va popularitzar el terme “Intel·ligència emocional” al 1995. Des d’aleshores, els processos de selecció de personal són més amens (i fins i tot més surrealistes). Ja no només es busca a un treballador qualificat, sinó que el factor empàtic adquireix la màxima rellevància. Goleman ens ve a dir, traduït al llenguatge del carrer y de manera similar a aquell anunci de neumàtics, que “la intel·ligència sense control no serveix de res”.
Intel·ligència Ecològica, tot i que, al nostre entendre, no és just amb la indústria del cotó orgànic o almenys pel que fa referència a nosaltres i les nostres tintes (veure les dues cares de la moneda AQUÍ i AQUÍ), segueix sent el nostre principal manual de referència perquè el més important és aprendre a pensar. L’ideal és assolir l’estatus de ciutadà/ana (i per tant consumidors/consumidores) que canviï el món amb accions individuals.
Goleman explica en el primer capítol com va descobrir que un inofensiu automòbil de joguina destinat al seu nét podia ser tòxic pel seu elevat contingut en plom. Davant el dubte, mai va entregar aquell regal i va decidir estudiar els entramats de la societat i la indústria. Va indagar en la part fosca, mesclant sostenibilitat i ètica, arribant a una conclusió que pren del sud-africà Ian McCollum: “Hem de deixar de parlar de la curació de la Terra. No és la Terra, sinó nosaltres els que necessitem ser curats”.
La cura, segons Goleman, es basa en el que denomina transparència radical. Es pregunta de quina manera afectaria a la societat que tots nosaltres, inclosos els nens a l’escola, tinguéssim accés a tota la informació del procés de fabricació i distribució dels productes. Probablement molts mites caurien. Deixaríem de comprar productes “ecològics” –com alguns automòbils baixos en emissions- perquè reserven la seva càrrega de CO2 i els impactes mediambientals per al procés de fabricació.
Sense estendre’ns massa, perquè l’interessant és llegir un magnífic llibre que indueix al pensament propi més que a l’adoctrinament, extraiem aquesta frase sobre la compra d’un producte: “S’ha preguntat com poden fabricar tan barat? (…) Quins líquids hauran vessat al riu, quins gasos hauran alliberat a l’aire i quins materials hauran llançat a l’abocador?”.
Un llibre per enriquir el cervell imprescindible per a cooliflowerencs.
