Dinamarca, paradigma de la societat evolucionada, és el país amb els millors salaris, la població més feliç, els polítics menys corruptes… La societat perfectament equilibrada va enviar a presó a Nora Christiansen, Christian Schmutz, Joris Thijssen i al director de Greenpeace Espanya, López de Uralde, per exhibir una pancarta: Politicians talk, leaders act” (Els polítics parlen, els líders actuen). Afortunadament ja es troben en llibertat però a l’espera de judici.
Hi haurà qui comenti que no es tracta d’un acte pacífic sinó d’una infracció de les normes de seguretat per desestabilitzar una trobada internacional. És més: de fet afegiran que van posar en perill la seguretat mundial. Què hauria passat si Obama hagués agafat la grip A per culpa seva? I si haguessin fet volar el car implant capil·lar de més d’un mandatari? Que estranys són aquests de Greenpeace!
Semi-seriosament, empresonar a pacífics activistes ha estat una vergonya tenint en compte que hi ha criminals de guerra amb plena llibertat per acudir a actes benèfics. Però és la por a la por, el terror a allò inesperat (amics, si la vida no és inesperada… no és vida!) el que ven, coacciona i deforma el nostre prisma vital. Actes com els del –afortunadament- ridícul aspirant a terrorista que va aconseguir atemptar contra els seus propis calçotets ens tornen a l’univers orwellià, rendits a una lluita sense treva contra enemics inexistents. Compte amb la gent de Greenpeace!
Els actes pacífics per un món millor, tot i que no sempre siguin legals, poden ser il·lícits. A Cooliflower ens alegrem de l’alliberament dels activistes però sobre tot de l’impuls que la notícia ha donat al insípid acord desacord de Copenhaguen. És encoratjador saber que Greenpeace va augmentar un 20% el seu número de nous socis, però a Cooliflower preferim conscienciar per evitar la necessitat de màrtirs. Després de molt de temps d’aprenentatge hauríem de saber actuar sense ells.
