És veritat que el cotó orgànic consumeix molta més aigua? Quins avantatges i inconvenients presenta? Aquí estem nosaltres per explicar el bo i el menys bo del cotó. Comencem la setmana amb polèmica!.
El primer que hauries de saber és que el cotó tradicional no és cotó tradicional. La progressiva industrialització i forta demanda de teixits (gairebé la meitat dels teixits mundials es fabriquen amb cotó) va fomentar la creació de varietats modificades genèticament per obtenir un producte resistent i de cultiu més ràpid afegint la seva bona dosi de fertilitzants, herbicides i pesticides tòxics. Com a exemple, el cotó anomenat convencional utilitza gairebé el 25% dels insecticides agrícoles de tot el món. Així que el cotó orgànic (o ecològic) és el retorn als orígens. La suma de diversos elements tradicionals, com la utilització d’insectes per controlar les plagues, fan innecessària la química. Cap treballador ni consumidor final pateix efectes secundaris nocius. Això sí, cal admetre-ho, el producte final és més car.
Parlem ara sobre l’enginyeria genètica, la que abans aspirava a ser la panacea del segle XXI. Ens van prometre tots els avantatges de la mare natura i cap dels seus inconvenients. La realitat és que, almenys pel que agricultura es refereix, ha acabat sent un fiasco. ¡Milions d’anys d’evolució no es poden prendre a la lleugera, doctor Frankenstein!. Gran varietat d’espècies, inclosa el cotó, van ser creades per ser fortaleses davant les inclemències mediambientals o biològiques. En fer-les resistents a certes plagues, a més d’afavorir l’aparició d’al·lèrgies en éssers humans, van contribuir a l’aparició d’altres plagues i problemes no previstos. La solució: Recórrer a la química. Amb mare Gaia no s’hi juga!.
Arriba el gran dubte. El punt més calent. És veritat que el cotó orgànic consumeix molta més aigua? I la resposta, real, és que sí … però en realitat no. Expliquem: Per crear un camp orgànic certificat és necessari utilitzar, en principi, més aigua, quantitat que disminueix progressivament i s’estabilitza quan la terra recupera el seu equilibri natural. D’altra banda, la química abocada sobre els cultius de cotó no orgànic contamina l’aigua potable i danya tant l’ecosistema com l’ésser humà, de fet, algunes greus malalties com “La síndrome del nen blau“, estan associades a l’excés de nitrats. Contaminar aigua NO és estalviar aigua.
I una indubtable avantatge per als que tenim la sort de poder vestir cotó orgànic: A més d’evitar al·lèrgies, ser sostenible i just, és molt més suau, còmode i resistent. . . Sí!, Ens agrada Cooliflower i el nostre cotó orgànic certificat!.
Salutacions!
